«Sens dubte, cap societat humana s´ha vist atrapada en una contradicció tan inextricable com la nostra, que nega tranquil·lament la diferéncia dels sexes i, alhora, l´exacerba demencialment per mitjá de les indústries de la bellesa i de la pornografia. Assenyalem amb el dit les dones que es tapen els cabells; nosaltres, en canvi, preferim posar-nos una bena davant els ulls.» A partir d´aquesta premissa, Nancy Huston s´endinsa en aquesta paradoxa de la societat occidental explorant els efectes de la invenció de la fotografia i del feminisme, els dos esdeveniments que han canviat d´una manera radical i en sentit contrari el destí de les dones d´aquests països. I les dones, ¿com la viuen, aquesta situació? ¿I els homes? Nancy Huston respon a aquestes preguntes parlant-nos sense embuts de la seva própia experiéncia i de la de dones i homes que han marcat una época: d´Anaïs Nin a Nelly Arcan, de Romain Gary a Auguste Rodin, de Jean Seberg a Marilyn Monroe... En aquest llibre incómode, controvertit i de vibrant actualitat, l´humor, la ironia i el to proper i personal de Nancy Huston ens obliguen a mirar de cara aquesta gran contradicció que afecta profundament la nostra societat. Nascuda a Calgary (Canadá), Nancy Huston, que viu a París, ha publicat molts assaigs i novel·les a Actes Sud i a Leméac, entre els quals Instruments des ténébres (1996, premi Goncourt dels alumnes d´institut i premi Livre Inter), L´Empreinte de l´ange (1998, Gran Premi de les Lectores d´Elle), Professeurs de désespoir (2004), Lignes de faille (2006, premi Femina i premi France-Télévision) i Infrarouge (2010).
-30%
-30%
-30%
-30%
